Dia de la No-violència i la Pau

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.

El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra”.

Avui per commemorar aquest  dia tan especial i important dins del calendari, al Cicle Mitjà, hem fet una sèrie d’activitats (cliqueu la imatge).

Castanyada 2016

Per celebrar la castanyada d’aquest any hem fet diferents activitats.

Al matí, hem fet la ja tradicional gimcana de la tardor al pati i després un taller de cuina molt especial: eriçons amb fruites de la tardor. Per cert, ens han quedat genials! Som tots i totes uns grans xefs!

A la tarda hem explicat històries amb una mica de misteri i els de 6è han passat per les classes a fer el “Trick or treat”.

Per acabar hem baixat al pati i gràcies als papes i les mames hem pogut menjar unes castanyes torradetes boníssimes. Gràcies!

Aquí us deixem una petita mostra del taller de cuina (cliqueu a la imatge)

Sigues feliç, tens molt a donar

Una pregunta constant entre els que ens dediquem a educar, ja siguem pares o educadors, està relacionada amb l’objectiu últim de l’educació. Els teòrics i experts de l’àmbit de la pedagogia estan posicionats de forma unànime en l’afirmació que una educació que prepari el nen o el jove per viure en societat, ha de potenciar les habilitats i capacitats, més enllà del concepte tradicional d’educar basat en l’adquisició de coneixements.

L’aprenentatge és un procés d’adequació al medi, a un entorn que cada vegada és més competitiu i en el qual una correcta educació de les emocions és essencial. La felicitat forma part de l’anomenada educació emocional, més enllà de ser un sentiment, un concepte abstracte i possiblement difícil de definir… és un paràmetre de la nostra salut emocional, del correcte equilibri entre les emocions positives i negatives, entre aquells aspectes de la nostra vida que podem controlar directament i aquells que no.

Una cosa que tots els éssers humans tenim en comú és que cada un de nosaltres vol ser feliç. Ser agraït, valorar allò que podem aportar als altres i que els altres ens poden aportar a nosaltres, ens ajuda a sentir-nos feliços.

Per tant, és recomanable educar per a la felicitat en la infància i en l’adolescència, etapes clau en el desenvolupament de la personalitat.

Nosaltres, aquest curs, apostem per educar les emocions dels nostres i les nostres alumnes a través del treball d’aquest lema.

Aquí us deixem una cançó que ja s’ha convertit en tot un èxit a la classe i que ens encanta!

Anem al Montseny!

Hem caminat, hem jugat i hem après un munt de coses sobre el Montseny!

[gigya src=”https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf” width=”600″ height=”400″ flashvars=”host=picasaweb.google.com&hl=ca&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F115045367570790439744%2Falbumid%2F6151744752575198033%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCLG_1rz1-_2PpgE%26hl%3Dca” pluginspage=”http://www.macromedia.com/go/getflashplayer”>%5D

Fem castells

La setmana passada ens van venir a explicar una tradició catalana: els castells. No en sabíem gaires coses i vem aprendre un munt de coses noves i ho vam passar força bé!

Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se’n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80. Un casteller és una persona que forma part d’una colla castellera, on intervenen desenes o centenars de persones amb l’objectiu d’aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d’alçada. Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Mireu què vam fer!

Vam veure i aprendre que l’esforç i el treball en equip són dues coses molt importants a l’hora de fer qualsevol cosa!